ETAPES LECTOESCRIPTURA

COM APRENEN A LLEGIR I ESCRIURE ELS INFANTS?

L'aprenentatge de la lectoescriptura és un procés llarg en el que hem de respectar els ritmes individuals de cada nena i cada nen, ja que cada persona té un desenvolupament maduratiu propi que els adults han de tractar d'afavorir atenent de manera individual a cada un dels diferents ritmes de desenvolupament.
Es pot començar a treballar el llenguatge escrit des dels tres anys d'edat. Estimulant als nostres alumnes, i oferint-los la possibilitat d'accedir al llenguatge escrit, de manera tranquil·la, sense agobiarlos, ni classificar-los, ni exigir-los a tots uns coneixements iguals.

Els nens i les nenes comprenen que el utilitzar l'escriptura i la lectura serveix per comunicar, per gaudir i gaudir amb ella, la rebutgen quan se'ls imposa i se'ls desmotiva amb qualificatius negatius.

ETAPES maduratives DEL PROCÉS D'APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA:

Les etapes de maduració per les quals les nenes i els nens poden passar en el seu procés d'aprenentatge són les següents:

1. Escriptura presilábica.

 No diferenciada.

Es caracteritza per una expressió de gargot, continu o solt, ziga-zagues, bucles, ...

 Encara no diferencia el dibuix de l'escriptura.

 Diferenciada.

Comencen a diferenciar el dibuix de l'escriptura.

Utilitzen una quantitat de lletres, números, pseudolletres, sense correspondència entre l'escrit i l'oral.

Temptegen diverses possibilitats per trobar una relació entre oral i escrit:

. Varien la grafia.
. Varien la quantitat de grafies (paraules llargues-curtes).
. Usen el mateix nombre de grafies (no tenen repertori).
. Modifiquen l'ordre de les grafies.

2. Escriptura sil·làbica

La primera relació oral-escrit que estableixen és la de la síl·laba. És la primera unitat oral que són capaços de segmentar.

Escriuen una grafia per a cada cop de veu o síl·laba.

Tipus de correspondència sil·làbica:

Sense valor sonor convencional. Per a cada síl·laba escriuen una lletra qualsevol. Ex .: S E M per PA TA TA

Amb valor sonor convencional. Per a cada síl·laba escriuen una lletra que sí està en la síl·laba. Pot ser:

  En les vocals. Ex .: I U A per PIN TU RA.
. A les consonants. Ex .: P T per PA TO.
. En les vocals i en les consonants. Ex .: P A T per PA TA TA.

3. Escriptura sil·làbic-alfabètica

S'adonen que la síl·laba té més d'una lletra.

Al confrontar les seves idees amb l'escriptura convencional descobreixen que hi ha més parts, que l'escriptura va més enllà de la síl·laba. Exemples:

. A LO per GA TO. Saben que hi ha dos lletres en TO, però no saben bé quines.
. DOI A per BOI NA. Busquen un valor sonor proper (B - D).

4. Escriptura alfabètica

A cada so li correspon una lletra o grafia pròpia.

Escriuen textos complets en una lectoescriptura convencional com la que fem servir en el món adult.
 

Un exemple aproximat de cada etapa seria el següent:

 

 

CÓMO APRENDEN A LEER Y A ESCRIBIR LOS NIÑOS/AS?

 El aprendizaje de la lectoescritura es un proceso largo en el que debemos respetar los ritmos individuales de cada niña y cada niño, ya que cada persona tiene un desarrollo madurativo propio que los adultos han de tratar de favorecer atendiendo de manera individual a cada uno de los distintos ritmos de desarrollo.
Se puede empezar a trabajar el lenguaje escrito desde los tres años de edad. Estimulando a nuestros alumnos, y ofreciéndoles la posibilidad de acceder al lenguaje escrito, de manera tranquila, sin agobiarlos, ni clasificarlos, ni exigirles a todos unos conocimientos iguales.

Los niños y las niñas comprenden que el utilizar la escritura y la lectura sirve para comunicar, para gozar y disfrutar con ella, la rechazan cuando se les impone y se les desmotiva con calificativos negativos.

ETAPAS MADURATIVAS DEL PROCESO DE APRENDIZAJE DE LA LECTOESCRITURA:

Las etapas de maduración por las que las niñas y los niños pueden pasar en su proceso de aprendizaje son las siguientes:

1. Escritura Presilábica.

 No diferenciada

Se caracteriza por una expresión de garabato, continuo o suelto, zig-zags, bucles,…

 Todavía no diferencia el dibujo de la escritura.

 Diferenciada

Comienzan a diferenciar el dibujo de la escritura.

Utilizan una cantidad de letras, números, pseudoletras, sin correspondencia entre lo escrito y lo oral.

Tantean diversas posibilidades para encontrar una relación entre oral y escrito:

. Varían la grafía.
. Varían la cantidad de grafías (palabras largas-cortas).
. Usan el mismo número de grafías (no tienen repertorio).
. Modifican el orden de las grafías.

2. Escritura silábica

La primera relación oral-escrito que establecen es la de la sílaba. Es la primera unidad oral que son capaces de segmentar.

Escriben una grafía para cada golpe de voz o sílaba.

Tipos de correspondencia silábica:

Sin valor sonoro convencional. Para cada sílaba escriben una letra cualquiera. Ej.: S E M para PA TA TA

Con valor sonor convencional. Para cada sílaba escriben una letra que sí está en la sílaba. Puede ser:

  En las vocales. Ej.: I U A para PIN TU RA.
. En las consonantes. Ej.: P T para PA TO.
. En las vocales y en las consonantes. Ej.: P A T para PA TA TA.

3. Escritura silábico-alfabética

Se dan cuenta de que la sílaba tiene más de una letra.

Al confrontar sus ideas con la escritura convencional descubren que hay más partes, que la escritura va más allá de la sílaba. Ejemplos:

. A LO para GA TO. Saben que hay dos letras en TO, pero no saben bien cuáles.
. DOI A para BOI NA. Buscan un valor sonoro próximo (B – D).

4. Escritura alfabética

A cada sonido le corresponde una letra o grafía propia.

Escriben textos completos en una lectoescritura convencional como la que usamos en el mundo adulto.

 Un ejemplo aproximado de cada etapa sería el siguiente: